En Manel, l’Últim Amant. Per Glòria Puig Abenza

En Manel, l’Últim Amant. Per Glòria Puig Abenza

L’Últim Amant

Dedicat a Manel,

La Teresa s’eixuga les llàgrimes que li cauen galtes avall. Ja toquen les dotze de la nit. Si la pel.lícula d’amor ensucrat no li hagués agradat tant ja faria estona que estaria al llit. Amb en el Manel, que l’espera ansiós per actuar. Callat i respectuós com sempre, tan sols desitja que la Teresa no s’oblidi del got d’aigua, el necessita, és la única cosa que li demana cada nit. Això i que el tingui net i polit.

No n’és de gelós el Manel. Li és ben igual que aquesta nit la Teresa somiquegi mentre es posa la camisa de dormir mormolant el nom d’un altre. S’ha rentat les dents i s’ha retirat les restes de crema hidratant de la cara; al Manel, no li agrada gens notar-li la cara relliscosa. Es faran un petó molt humit, que durarà tota la nit. Encara que la Teresa pensi en un altre quan el toca, el Manel sap que guanya ell, sap que la Teresa li serà fidel per sempre més. De bona gana, el Manel li diria que s’oblidés dels somnis caducats. Quin amant ha aconseguit, com ell ho fa cada nit, que la Teresa es llevi al matí sense mal de cap, fresca com una rosa, que tingui ganes de caminar, que devori llibres com llesques de pa -ara té més gana-, que canvii les ulleres amb que mirava el món, gris, ennuvolat, i ara el vegi ple de colors vius?

La Teresa ja s’adorm, sense por als malsons, sense neguit pels veïns, que ho senten tot. Amb el Manel, el silenci nocturn és una benedicció.

I ell, com cada nit, amb una remor li xiuxiulleja que l’està ajudant i que encara hi ha esperança! Encara que no s’ho creu, també li diu que hi ha pel.lícules que es fan realitat, en qualsevol moment i que ell no serà mai una nosa. La Teresa, abans d’entrar en la foscor, se’l mira i diu: Gràcies Manel CPAP de ResMed, la màquina miraculosa: el rei de l’apnea de la son!

Glòria Puig Abenza

Share this post